El principal motiu que es dóna per a la implantació del gas a la nostra illa és mediambiental: el gas natural contamina menys que els derivats del petroli i, per tant, hem d'utilitzar-lo. D'acord, és cert que contamina menys que el petroli, però segueix essent una energia fòssil (és a dir, no renovable), i continua contaminant. A més, tal i com es vol implantar, només serviria per escalfar aigua, cuines i calefacció, amb la qual cosa l'estalvi d'emissions de CO2 a l'atmosfera no arribaria ni al 2% (1). Menorca, que incompleix tots els tractats internacionals en la matèria, i on el consum d'energies renovables no sobrepassa el 5% del total, necessita moltíssim més que això. Perquè hi hagués una reducció dràstica en les emissions de gasos, un bon sistema seria que la central tèrmica del port de Maó passés a funcionar amb gas, però l'empresa que la gestiona és competidora de l'adjudicatària de la gasificació, així que això, ara per ara, sembla difícil.
Però els problemes mediambientals (i d'altres tipus) del gas natural no acaben aquí, doncs fins que l'energia arriba a les notres vivendes ha de fer tot un recorregut que es pot dividir en tres etapes: extracció, transport, emmagatzematge, distribució i, finalment, consum humà. Anem a analitzar-les una per una:
L'extracció.
L'extracció del gas natural es fa per perforació, igual que el petroli. El problema és que des de fa uns anys la majoria d'extraccions es realitzen mitjançant la tècnica de la fracturació hidràulica, més coneguda pel seu nom en anglès: fracking. Sí, ja saben, aquella tècnica contra la que hem lluitat tant la ciutadania com les institucions perquè no es realitzés a prop de les nostres costes a causa deles enormes perjudicis mediambientals que podria provocar. Doncs bé, des de 2005, es calcula que el fracking ha permès incrementar la producció de gas natural en un 35% (2), un increment que ha fet augmentar l'oferta i les reserves, unes reserves que han de vendre, per exemple als menorquins i les menorquines. Estaria bé, doncs, que els potencials futurs clients, conscienciats en contra del fracking, sabessin que molt probablement el gas natural que d'aquí a uns anys podria arribar a les seves cases hagi estat extret amb aquesta tècnica. Si tenim en compte, a més, que el 2013 més de la meitat del gas natural que importava Espanya el comprava a Argèlia, país on el fracking és una tècnica molt extesa, la qual cosa ha causat nombroses protestes per part de la societat civil, amb la conseqüent repressió per part de les autoritats i que en el seu dia va ser denunciada per l'ONG Amnistia Internacional (3), crec que tenim elements de sobra per, com a mínim, sospitar dels suposats beneficis d'aquesta font d'energia.
El transport.
Espanya és un país pobre en gas natural, i en canvi és un gran consumidor d'aquesta font d'energia. Només això ja ens hauria d'estranyar, tot tenint en compte que Espanya és un del països amb més hores de sol d'Europa i el seu consum d'energia solar o fotovoltaica és mínim, però el cas és que importem gas natural, i molt. Per portar-lo fins aquí hi ha dues maneres, i per a ambdues el gas ha de recórrer milers de quilòmetres: els gasoductes i els vaixells (que el porten liquat perquè ocupi menys). Això és important, perquè tant els uns com els altres són perjudicials per al medi ambient. Els gasoductes perquè durant el seu recorregut passen per rius, mars, muntanyes... alterant el medi ambient, el paisatge i la forma de vida de les societats humanes per on passen. De fet, moltes de les guerres que s'estan produint avui en dia (Afganistan, Síria...) tenen com a rerefons la construcció d'un o varis gasoductes, en alguns casos amb el gas natural com a protagonista. Pel que fa al transport per vaixell, no cal dir fins a quin punt els centenars o milers de vaixells que fan falta per transportar les ingents necessitats de gas natural que importa Espanya estan contaminant la nostra atmosfera i el nostre mar. Doncs bé: el gas natural que vindria a Menorca ho faria per vaixell (importar gas natural mentre s'exporta biomassa, que té uns usos similars, no és curiós?), i més endavant estaria previst construir-hi un gasoducte (4), amb la destrossa que això suposaria i els efectes adversos que podria tenir, per exemple, per a la posidònia del Canal de Menorca.
L'emmagatzematge.
Evidentment, no tot el gas que arriba al nostre país es distribueix de cop. Fan falta, per tant, dipòsits on emmagatzemar-ho. Els dipòsits podrien ser artificials, però les quantitats poden arribar a ser tan ingents que el més normal és utilitzar-ne de naturals, que acostumen a ser zones d'extracció de combustibles fòssils (petroli o el mateix gas natural) ja exhaurides. I com s'introdueixen les reserves de gas a aquests grans dipòsits? Doncs novament mitjançant fracking, un fracking com el del Pla "Castor", que suposadament va causar tremolors a les costes de Tarragona i Castelló, i l'anul·lació del qual va significar una indemnització de més de mil milions d'euros a ACS. Si ens convertim en usuaris de gas natural, estarem contribuint a tot aquest procés. Cal, doncs, pensar-s'ho dues vegades, perquè el que no seria just és que altres països patissin els efectes d'un fracking contra el qual hem lluitat amb totes les nostres forces per culpa del gas consumit aquí.
La distribució.
Un cop extret el gas de l'interior de a terra, transportat (amb vaixell o mitjançant gasoductes), emmagatzemat, potser tornat a transportar i tornat a emmagatzemar, arribar el moment de la distribució. Com ja s'ha dit, tant per premsa com a través de les múltiples xerrades que està organitzant últimament (la fundacío?) Gas Natural-Fenosa, està previst instal·lar tres dipòsits de distribució a l'illa (Maó, Es Mercadal i Ciutadella), tot i que la intenció a llarg termini seria la instal·lació d'un gasoducte que arribés des de Mallorca i travessés tota l'illa, des de Ciutadella fins Es Castell. Sigui com sigui, per fer passar els conductes s'ha de foradar l'illa, en total gairebé sis-cents quilòmetres (sis-cents!!) de canalitzacions. A més, per portar el gas d'un nucli de població a un altre s'hauria de fer una canalització més ampla i en sòl rústic. Però la cosa no acaba aquí: si el gasoducte (que costaria desenes de milions d'euros) s'acabés construint, la canalització que s'hauria de fer des de Cala en Bosch fins Maó necessitaria de l'excavació d'una rasa de varis metres d'ample i, de nou, en sòl rústic, que deixaria, crec, un rastre de destrucció de dimensions catstròfiques.
Foto: Projecte de gasificació inicial, sense tenir en compte el gasoducte. Font: http://www.prensa.gasnaturalfenosa.com/wp-content/uploads/2015/03/PresentacionMENORCA_GNF.pdf
El consum.
Un cop portat el gas al nostre nucli urbà, només cal portar-lo a casa. Per a això, cal: a) perforar de nou els carrers, i b) en el cas d'edificis ja construits, s'hauria d'adaptar la instal·lació (de l'aigua, la calefacció i la cuina) al gas natural, la qual cosa tindria un cost (a aportar pel consumidor) d'uns quants milers d'euros. Un cop el particular hagi adequat les teves instal·lacions, pot donar-se d'alta com a client de l'empresa distrbuidora. Aquí cal fer una nova aturada, perquè cal tenir en consideració dos aspectes molt importants pel que fa al consum. El primer és que, com ja s'ha dit, el gas no serveix com a substitut de tot el que avui funciona amb electricitat, sinó que es limitaria als tres aspectes considerats més amunt (aigua, calefacció i cuina). El millor de tot, però, és que ja existeixen energies alternatives a l'electricitat per a aquests usos, com puguin ser el butà, el propà o la biomassa. I aquí és on entrem al segon aspecte a considerar, i que ens afecta molt com a consumidors: en els tres casos (sobretot butà i biomassa) només paguem per allò que consumim, de manera que no cal pagar una taxa mensual per lloguer d'equips, manteniment d'instal·lacions, etc., que en molts casos suposa la major part de la factura mensual (només cal mirar qualsevol factura de llum que tinguem a mà). Ens val la pena, doncs, canviar tota la nostra instal·lació i deixar de fer servir, per exemple, el butà, per passar-nos a un tipus d'energia pel qual haurem de pagar una quota mensual consumim o no? La meva opinió és que no. L'únic cas en què tot això valdria la pensa seria si, com va dir el GOB fa poc i ja hem citat, el gas s'usés per alimentar la central tèrmica de Maó, amb la qual cosa, efectivament, l'emissió de gasos baixaria considerablement i, a més, no faria falta canviar les instal·lacions ni perforar res. Així i tot, no solucionaríem els problemes citats en paràgrafs anteriors pel que fa a extracció i transport de combustibles fòssils (atemptats conta els drets humans, guerres, contaminació, malbaratament de paisatges als països productors...)
Conclusió: les energies renovables, la sobirania energètica, Menorca i el paisatge
Abusos contra les poblacions locals als països d'origen, com Argèlia o d'altres, perforació de l'escorça terrestre mitjançant tècniques perillosíssimes que poden ocasionar fins i tot terratrèmols, transport mitjançant gasoductes (que generen guerres i més injustícies pel control de les zones de pas) o vaixells contaminants, perforació de gairebé sis-cents quilòmetres de la nostra estimada illa i una gran rasa de varis metres d'amplària i profunditat que l'atravessi des de Cala en Bosch fins Maó, tot passant per finques rústiques, béns etnològics, històrics, culturals, naturals, paisatgístics... i tot per tenir un tipus d'energia una mica menys contaminant i més barata que el petroli, quan en realitat ja estem utilitzant alternatives com el butà o la biomassa. Val la pena? Però, sobretot: val la pena tenint en compte que Menorca és rica en sol i vent, que són les dues principals fonts d'energies renovables?
Crec honestament que l'únic horitzó cap al que haurien de mirar les nostres administracions hauria d'una Menorca 100% abastida amb energia neta i amb, com a molt, la central tèrmica que ja tenim per a casos d'emergència i, si volen, aquesta sí alimentada amb gas natural. Sé que hi ha moltes veus en contra de les energies renovables (tinguem present el cas de Son Salomó) perquè tenen efectes negatius sobre el paisatge, però jo aquí deman una visió global del problema, i faré un petit parèntesi.
Entre els segles XVI i XIX es va anar generalitzant progressivament l'ús de molins de vent a les Illes Balears. A Menorca, se'n van construir trenta-un (5). Ignoro si a la gent li devia agradar o no la seva construcció, però el cas és que amb el temps van anar entrant en desús i degradant-se. Avui, es consideren edificis etnològics interessants, i les administracions públiques els estan comprant i rehabilitant, encara que sigui només estèticament i no quant a funcionament. El que vull dir és que hi hagué un temps d'auge i un de decadència, i el que en el seu dia era útil, va passar a ser un element que feia més aviat nosa, per acabar sent un bé apreciat i digne de conservar. En altres paraules, tota acció humana afecta al paisatge, però dir si el fa més lleig o més bonic és força subjectiu, i depèn de l'època. Qui sap si quan es van construis les parets seques i cases de bestiar a la zona de Punta Nati hom ho devia considerar un atemptat contra un paratge natural? Qui sap, de la mateixa manera, si d'aquí a dos-cents anys els parcs eòlics i fotovoltaics qu hagin caigut en desús ja hauran passat a formar part del paisatge i voldran ser recuperats com a béns etnològics? Senzillament, no ho sabem, igual que els parisencs no sabien que aquella polèmica i lletgíssima mega-torre d'acer construida per Gustave Eiffel amb motiu de l'exposició universal de París de l'any 1889 seria al cap dels anys un dels símbols més reconeguts i valorats de França.
En tot cas, i en el cas que realment i objectiva la instal·lació de parcs eòlics fos perjudicial per al nostre paisatge, demanaria una visió global i generosa del problema: TOTA extracció, distribució, etc. d'energia té una repercussió en el paisatge, ja sigui en forma de placa solar, de molí de vent, d'embassament, de pou petrolífer, de central tèrmica o nuclear... o el que sigui. Així doncs, si es tracta d'una energia que hem de consumir els menorquins i les menorquines, no és més just que sigui el paisatge dels menorquins i les menorquines el que es vegi afectat, enlloc del del desert d'un país que no sabem ni on està situat? No seria precisament això (l'efecte sobre el nostre paisatge) el que ens faria més conscients i responsables del que suposa el malbaratament dels recursos? No hauríem d'estar disposats i disposades a renunciar a part del nostre paisatge per tal d'evitar les guerres, violacions de drets humans, creacions d'organitzacions terroristes i moltes altres injustícies que s'estan cometent a països d'Àfrica i Àsia com a conseqüència directa de l'extracció i exportació d'energies fòssils?
Aquestes són preguntes a les que només podem contestar nosaltres, però per a mi la resposta és clara: cada dia sense donar una passa cap a les renovables és un dia perdut, i cada euro invertit en energies fòssils és un euro que mai s'invertirà en renovables i, per tant, també perdut. Son Salomó o el futur parc fotovoltaic que es vol construir a l'abocador clausurat de la Planta de Residus de Milà són passes fetes en la bona direcció. Fan falta algunes més (no moltes) però, en tot cas, el que no podem fer mai de la vida són passes enrere o en la mala direcció, perquè el preu a pagar seria massa alt. Potser haurem de fer algun sacrifici, però, com diu la dita, per fer aquesta truita s'hauran de trencar alguns ous...
(1) Font: https://www.gobmenorca.com/el-gas-primer-a-les-centrals-termiques
(2) Font: https://es.wikipedia.org/wiki/Fracturaci%C3%B3n_hidr%C3%A1ulica
(3) Font: https://www.amnesty.org/es/countries/middle-east-and-north-africa/algeria/report-algeria/
(4) Font: http://menorca.info/opinion/editorial/2014/480713/gas-natural-gasoducto-para-menorca.html
(5) Font: http://culturapopularmenorca.cat/continguts/?page_id=736
No hay comentarios:
Publicar un comentario